Paulapé ha trabajado en tareas relacionadas con la creación, educación y gestión cultural, pero... ¿qué mejor forma de conocerla que con una entrevista? Pues eso. Nosotros preguntamos y ella contesta lo siguiente:
¿En qué técnica te desenvuelves mejor?
M'agrada que cada projecte siga especial i treure'n algun aprenentatge nou. Sóc de naturalesa inquieta i no puc quedar-me amb una sola tècnica, així que aprofite totes les oportunitat per buscar nous reptes que m'estimulen la creativitat.
No sé, fa un temps treballava principalment a mà amb tintes i no se m'hauria acudit emprar Photoshop per als acabats, com estic fent últimament.
M'avorreix la gent que troba una fórmula i la utilitza fins la sacietat. Em sembla més interessant la gent que no es conforma amb una única solució, encara que de vegades això implique un cert grau de dispersió. És senyal de vida.
¿Crees que actualmente es posible vivir de la ilustración?
Buf, pregunta trampa: ¡Huir!
No sé si és possible viure de la il·lustració però espere de tot cor que sí! Tampoc m'atreviria a dir si ara és més fàcil o més difícil que en altres temps.
La meua estratègia és no quedar-me queta. Per si en algun moment ha d'arribar el reconeixement, que no em pille en porreta!
¿Sobre qué temas prefieres trabajar?
Solc combinar treballs de diverses índoles i temàtiques. Normalment no dic a res que no (¡ojo! sempre que les condicions siguen interessants) perquè pense que una bona professional ha de saber resoldre situacions molt diferents.
De totes maneres, em sent més còmoda dibuixant persones que animals (encara que estic entrenant-me amb els peixos) i temes realistes abans que fantàstics.
¿Cuáles son tus influencias gráficas?
Claríssimament, em sembla que se'm nota la influència de Quentin Blake i tota una sèrie d'il·lustradors anglesos d'estil similar.
M'he criat amb els llibres de Mitsumassa Anno, Roser Capdevila, Helen Oxenbury o Beatrix Potter, però també amb Astèrix, Mortadelo i Spirou. No sé si el meu dibuix parla d'algun d'ells, però segur que estan amagats en algun lloc.
Hablando de temas culturales: ¿Crees importante el apoyo económico a la Cultura?
Mentre regisca les nostres vides el capital, clar, les treballadores culturals necessitem suport econòmic. Ara bé, si hem d'esperar que qui ens governa s'hi
interesse, estem apanyades. Com sempre, en èpoques de retallades, la cultura és el primer que cau.
Em fa la impressió que les professionals del ram ens hem acostumat des de sempre a la inestabilitat i la precarietat (hi ha rock-stars de la il·lustració, però no són majoria) i tenim una mica d'entrenament a la motxilla per al context que ens toca viure. Entre això i que la nostra és una feina creativa, pense que tenim bones ferramentes per a buscar alternatives a l'encàrrec clàssic.
Això no lleva que la gestió en temes culturals (com en tota la resta) que ens estan imposant siga absolutament nefasta; ja se'n veuen les conseqüències i seran molt més greus, sense cap mena de dubte. Però vaja, pitjor és el que està passant en drets socials, així que més val que ens anem organitzant per no dependre d'allò que gestiona el govern, governat al seu torn per bancs i corporacions...
En caso de recibir una subvención enfocada a las ciencias sociales, ¿cómo ayudarías a la sociedad con tu trabajo?
La veritat és que estic esperant la resolució d'una beca que hem presentat amb uns companys amb un projecte de clara vocació social. Per a mi, la manera més interessant de fer una cosa així és crear equips transdisciplinaris; nosaltres, per exemple, som un sociòleg, un creador audiovisual i una il·lustradora/animadora. Perquè us en feu una idea, us diré que aquest projecte en concret és un arxiu oral on l'aposta comunicativa és marcadament visual.
Sóc conscient que les creadores tenim una gran responsabilitat, ja que la nostra feina consisteix bàsicament a comunicar i està en les nostres mans triar què volem contar.
Per això m'agrada treballar amb col·lectius del teixit associatiu (per posar només un exemple recent, les Falles Populars i Combatives), aportant el meu granet d'arena perquè arriben de manera més eficaç al seu públic objectiu. No cal dir que normalment són feines sense remunerar, però una té la seua veneta activista i no hi vol renunciar!
¿Actualmente en qué proyectos participas?
Pràcticament cada dia faig i refaig una llista dels projectes que tinc entre mans, així que de vegades resulta un poc confús. Sinó, que t'ho diguen els meus seguidors de les xarxes socials! Quan em trobe algú i em pregunta "Què portes ara mateix entre mans?" la meua resposta és "Buf. Quant de temps tens perquè t'ho explique?".
Bromes a banda, em costa bastant rebutjar propostes, així que poc a poc vaig perfeccionant una dinàmica que m'aporta un cert equilibri sobre la corda fluixa. Consisteix a portar diversos projectes alhora, de manera que quan em bloquege o m'avorrisc amb un d'ells sempre en tinc un altre en marxa que em permet desconnectar i tornar al primer amb la ment desemboirada però en calent.
Per no marejar-vos molt, actualment prepare una novel·la gràfica, un àlbum il·lustrat (aquests dos per a concursos, creueu els dits!), la gràfica d'una campanya de la Universitat Politècnica de València, la gràfica i el disseny d'una exposició per a la Universitat Jaume I i alguna cosa més que se m'està oblidant ara mateix.
I està a punt d'eixir el número de tardor de la revista infantil La Pelitrúmpeli, per a la qual hem treballat colze amb colze amb ma mare (l'escriptora Empar de Lanuza). Ah! I també estem a punt d'inaugurar la mostra "Juguetes Reunidos" comissariada per Voltio Estudio per a la VDW2012.
Tot açò si no em donen una de les nombroses beques que he sol·licitat en els últims mesos, que podrien portar-me, per exemple, a París o a Madrid a fer una altra novel·la gràfica.
Si tuvieras que ilustrar una novela, ¿qué temática preferirías?
Uhm... Una novel·la... La veritat és que no se m'acut res que no m'agradaria il·lustrar. Què temerària!
L'últim llibre que vaig il·lustrar fou "El quadern d'Àngela", una novel·la juvenil sobre l'adopció i la recerca de les pròpies arrels i m'ho vaig passar molt bé, però també m'agradà treballar a partir de "Fahrenheit 451" per a l'exposició col·lectiva de l'APIV per a la Fira del Llibre de l'any passat.
Supose que la clau està en que el text siga bo i m'arribe de veres. Quan el motiu és nou per a mi, simplement és qüestió de dibuixar més fins que em senta còmoda amb el tema.
Elige: película o cómic. ¿Cuál?
Ai, què difícil. Crec que avui em quedaré amb el còmic. "Píldora azules", de Frederik Peeters.
Abans de llegir-lo passava sovint per Futurama però em sentia perduda perquè no sabia quasi ni per on començar. "Píldoras azules" va canviar molt la meua perspectiva. Sobre la manera de narrar, sobre la sinceritat del creador... i poc després la guinda sobre els punts de vista en la vinyeta la posà el mateix Peeters amb "Lupus".
Sincerament, em costa triar, perquè malgrat que no llig gran diversitat de material, sóc molt fidel als autors que m'agraden i puc llegir-los una i altra volta i sempre descobrisc detalls que m'emocionen com la primera vegada.
Actualmente hay personas que desarrollan su creatividad con trabajos de excelente calidad, ¿nos recomiendas a alguno?
El treball de Peeters, com deia abans, sempre m'inspira. Desitge amb deler que trega nous títols perquè aporta un nivell de complexitat a les històries, a la manera de narrar, que connecta de manera molt profunda amb mi i que espere anar absorvint poc a poc. També m'agrada molt el treball d'Ana Ventura, amb qui vaig tindre el plaer de conversar arran d'un workshop ara fa uns mesos, i que em dóna moltes pistes sobre com treure més profit al meu treball. M'encanta cada dia més el que fa Benjamin Chaud. Si no coneixeu les històries de "Pomelo", us les recomane insistentment. Són ben divertides, enginyoses i intel·ligents. No són d'aquelles que converteixen (ni pressuposen) les criatures en estúpides. I en animació, font d'inspiració claríssima són la gent del Can Can, que em van acollir durant tres mesos en Buenos Aires i fan un treball increïblement cuidat sense els pressupostos ni les plantilles dels grans estudis.
No sé, la veritat és que em costa triar a qui recomanar-vos. Potser siga més interessant que, si teniu curiositat, feu una visita a les meues xarxes socials (Facebook, Twitter, Pinterest), perquè constantment afegisc nous referents i recomanacions.
Por último, si una frase te define, ¿cuál sería?
Una frase? Els meus tios sempre em recorden entre bromes que quan era ben menuda i estiuejàvem a Traiguera jo anava pel jardí dient "Al treballaor, faena!" mentre recollia figues de l'arbre.
No sé d'on ho vaig treure, però avui en dia, encara que pretenga rebel·lar-me contra mi mateixa i racionalitzar un poc els horaris, el cert és que són les 22:30 de diumenge quan responc aquesta entrevista, així que us en podeu fer una idea...
